Personatges destacats

La història de la fotografia inicia amb la primera imatge permanent, que va aconseguir el francès Joseph Nicéphore Niépce, l'any 1826, per mitjans químics. La la primera càmera que va utilitzar Niepce, la van construir els òptics francesos germans Charles i Vincent Chevalier.
Però la predecessora de la càmera fotogràfica ja s'havia inventat abans de Crist, originalment la van anomenar "càmera obscura". El primer que l'esmenta en les seves memòries va ser el filòsof Aristòtil, fa 24 segles.
En l'època del Renaixement Leonardo da Vinci, va reinventar la càmera fosca i li va donar una utilitat pràctica: Dibuixava un esbós de l' imatge produïda per la càmera. Sobre la imatge que projectava la càmera, col · locava un paper translúcid a la part posterior, just davant de l'orifici pel qual passava la llum.
És important recordar que la formació de la imatge és invertida, de manera que el dibuixant havia de ser molt hàbil per fer les correccions necessàries en copiar la imatge sobre el paper. Per aconseguir que la imatge es formés calia que l'orifici fos molt petit, en el cas contrari la qualitat de la imatge no podia ser molt nítida ni detallada.

Uns anys més tard, en el mateix segle XVI un físic napolità, Giovanni Battista Della Porta, va anteposar a l'orifici una lent biconvexa (lupa) i amb ella va obtenir més nitidesa i lluminositat a la imatge. A partir d'aquest avanç diversos científics es van dedicar a perfeccionar-la.
Aquesta aportació va ser fonamental per al desenvolupament de la fotografia, ja que va marcar el principi del que avui coneixem com l'objectiu de la càmera, el qual permet la captura d'imatges a diferents distàncies i angles obtenint com a resultat imatges nítides i lluminoses.