Personatges destacats

La història de la fotografia inicia amb la primera imatge permanent, que va aconseguir el francès Joseph Nicéphore Niépce, l'any 1826, per mitjans químics. La la primera càmera que va utilitzar Niepce, la van construir els òptics francesos germans Charles i Vincent Chevalier.
Però la predecessora de la càmera fotogràfica ja s'havia inventat abans de Crist, originalment la van anomenar "càmera obscura". El primer que l'esmenta en les seves memòries va ser el filòsof Aristòtil, fa 24 segles.
En l'època del Renaixement Leonardo da Vinci, va reinventar la càmera fosca i li va donar una utilitat pràctica: Dibuixava un esbós de l' imatge produïda per la càmera. Sobre la imatge que projectava la càmera, col · locava un paper translúcid a la part posterior, just davant de l'orifici pel qual passava la llum.
És important recordar que la formació de la imatge és invertida, de manera que el dibuixant havia de ser molt hàbil per fer les correccions necessàries en copiar la imatge sobre el paper. Per aconseguir que la imatge es formés calia que l'orifici fos molt petit, en el cas contrari la qualitat de la imatge no podia ser molt nítida ni detallada.

Uns anys més tard, en el mateix segle XVI un físic napolità, Giovanni Battista Della Porta, va anteposar a l'orifici una lent biconvexa (lupa) i amb ella va obtenir més nitidesa i lluminositat a la imatge. A partir d'aquest avanç diversos científics es van dedicar a perfeccionar-la.
Aquesta aportació va ser fonamental per al desenvolupament de la fotografia, ja que va marcar el principi del que avui coneixem com l'objectiu de la càmera, el qual permet la captura d'imatges a diferents distàncies i angles obtenint com a resultat imatges nítides i lluminoses.

Història de la càmera

Els inicis de la fotografia

Antecedents

La Història de la fotografia inicia oficialment l'any 1839, amb la divulgació mundial del primer procediment fotogràfic: el daguerreotip.
Com antecedents de la fotografia, es troben la cambra fosca i les investigacions sobre les substàncies fotosensibles, especialment l'ennegriment de les sals de plata.

Cronologia

1521 La primera publicació sobre la càmera fosca és la de Cesare Cesariano, un alumne de Leonardo da Vinci durant el Renaixement. Per la seva banda, el científic Georgius Fabricus experimentava ja amb les sals de plata, notant algunes de les seves propietats fotosensibles.

1558 Giovanni Battista della Porta, per les seves publicacions sobre el funcionament de la caàmera fosca, es va fer popular entre els pintors de l'època. Gerolamo Cardano suggereix una important millora: un lent en l'obertura de la càmera que anteriorment era un simple orifici o estenop.

1600 , durant el segle XVII, la càmera que fins a aquest moment era una habitació com a tal es transforma en un instrument portàtil de fusta. Johann Zahn va transformar aquesta caixa en un aparell semblant a l'utilitzat en els principis de la fotografia.

En aquest segle els científics continuaven experimentant amb sals de plata, notant com s'enfosquien amb l'acció de l'aire i del Sol, sense saber que era la llum la qual els feia reaccionar, fins que científics com el suec Carl Wilhelm Scheele i el suís Jean Senebier van revelar que les sals reaccionaven amb l'acció de la llum.

1685 , d'acord amb tractats publicats per Zahn, la càmera ja estava llesta per a la fotografia, però encara no es podien fixar les imatges.

1777 , el suec Carl Wilhelm Scheele publica el seu tractat sobre les sals de plata i l'acció de la llum, en llatí i alemany. I al 1780 en anglès, i un any més tard en francès. En l'estil de les pintures d'artistes reeixits d'aquest segle com Canaletto sembla evident l'ús com a eina de la càmera fosca.
Artistes que comercialitzaven amb èxit retrats, com el de Maximilien Robespierre, feien ús de tot tipus d'instruments per aconseguir treballs gairebé perfectes. La silueta era un retrat de perfil, que es feia copiant el perímetre de l'ombra d'una persona sobre un paper negre, que després es retallava amb molt de compte per muntar-la finalment en un altre paper blanc.
En aquesta mateixa línia evolutiva, sobre fins del segle XVIII apareix el fisionotrazo per fer perfils, inventat per Gilles Louis Chretien. Aquests invents han estat denominats per Gisèle Freund com "precursors ideològics " de la fotografia,  a representen els esforços de molts investigadors i artistes d'Europa sobre fins del segle XVIII i principis del XIX. Donen resposta a una necessitat social de l'alta burgesia, tenir una forma de representació objectiva, mecànica, econòmica i ràpida. El retrat de persones va ser, des de llavors, el principal motor de les innovacions tècniques que la fotografia va incorporar durant tot el segle XIX.

1801 , pocs anys abans de morir, l'anglès Thomas Wedgwood va fer nous descobriments per capturar imatges, sense aconseguir fixar adequadament.La fotografia més antiga que es conserva és una reproducció de la imatge coneguda com Vista des de la finestra a Le Gras, obtinguda en 1826 amb la utilització d'una càmera fosca i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata a causa de les 8 hores d'exposició, la llum del sol il · lumina els edificis d'ambdos costats.
A principis del segle XIX, l'any 1824, el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir unes primeres imatges fotogràfiques inéditas.
Quan Niepce va començar les seves investigacions necessitava vuit hores d'exposició, a plena llum del dia, per obtenir les seves imatges. Al 1827, Niepce entra en contacte amb Daguerre, qui s'interessa pel seu invent i insisteix en un acord de treball perquè li reveli el seu procediment, el qual aconsegueix signar amb Niepce poc abans de morir en 1833. Des de llavors, Daguerre continua les seves experimentacions i en 1839 fa públic - amb suport de l'Estat Francès i gran desplegament mediàtic - , el seu procés per a l'obtenció de fotografies sobre una superfície de plata polida, a la qual va denominar daguerreotip.
Resolia alguns problemes tècnics del procediment inicial de Niepce i reduïa els temps necessaris d'exposició, per fer-lo més adequat a les finalitats del retrat de persones.

Gairebé al mateix temps Hèrcules Florence, Hippolythe Bayard i William Fox Talbot van desenvolupar altres mètodes diferents, sense conèixer-se entre si. El procediment creat per Fox Talbot obtenia negatius sobre un suport de paper, ia partir d'aquests negatius reproduïa còpies positives, també en paper. El procediment negatiu es va dir calotip o talbotip.

Inicialment el daguerreotip era molt més popular, ja que era molt útil per obtenir retrats, i la seva qualitat d'imatge era molt superior al calotip. Aquests "retrats a daguerreotip" van començar a divulgar entre la classe burgesa de la Revolució industrial, per ser molt més barats que els pintats, el que va donar un gran impuls a aquesta nova tècnica.

Càmeres del futur

Les càmeres del futur estan pensades per millorar:

·         Congelació del moviment.

·         Adeu al “glare”.

·         Menys píxels.

·         Veure més enllà de l’evident.

·         Photoshop instantani.

·         Transplants facials.

·         Fotografies en 3D.

·         Ulleres fotogràfiques.

·         Nous híbrids.

Càmeres digitals

Les càmeres digitals compactades modernes, generalment són multifacionals i contenen alguns dispositius capaços de grabar sons i/o vídios a més a més de fotografies. En aquest cas, l’aparell també se’l denomina càmera filmadora digital. Actualment, es venen més càmeres fotogràfiques digitals que càmeres amb pel·lícula de 35mm.

Hi ha diferents tipus de càmeres:

·         Càmeres fotogràfiques digitals amb pre-visualització.

·         Càmeres digitals compactes.

·         Càmeres pont o bridge.

·         Càmeres fotogràfiques rèflex digital.

L’antecedent d’aquestes càmeres són les càmeres electròniques analògiques, nascudes en els 70, amb les quals graben la imatge en un casete. Per els anys 80 i 90 van començar a sorgir les càmeres que emmagatzemaven les fotografies en mitjans digitals, com memòries.

Polaroid

L’any 1928, Edwin H. Land va desenvolupar el primer filtre polaritzador sintètic i l’any 1932 va fundar els laboratoris Land-Wheelwright, que el 1935 adoptaria la denominació actual de Polaroid.

Molt aviat va tenir un gran èxit, sent utilitzat inclús pels militars, dels quals es va convertir en un important subministrador durant la Segona Guerra Mundial.

Al febrero de l’any 2008 la Polaroid anuncià la final de la fabricació de pel·lícula per les seves càmeres, que va deixar de fabricar l’any 2007. Actualment la marca es trova en una fase de reposicionament en el mercat, buscant productes nous per fabricar.

No obstant la companyia Summit Global Group resucitarà la produccio de pel·lícula i de càmeres Polaroid pel 2010 permetent utilitzar de nou aquesta càmera analògica.

Kodak

Les primeres càmeres Kodak, inventades l’any 1888, van donar un gran impuls a la fotografia. Això va permetre que la fotografia estigués a l’avast de moltes més persones.

Aquestes novetats van durar poc temps, i així l’any 1895, Eastman va fabricar la primera Brownie, que era un model econòmic i utilitzava “chasis” amb pel·lícula amb rotlle que es podien carregar a plena llum. Aquest tipus de càmeres va constituir el començament de la fotografia moderna instantània

Eastman va buscar com a nom comercial de la seva industria un nom que fos fàxil de pronunciar en qualsevol idioma i d’aquí ve la paraula Kodak, aplicada a les seves càmeres, amb la idea de transformar la fotografia en una activitat a l’avast de qualsevol butxaca.

Un dels primers lemes de les seves campanyes publicitàries va ser: “Vostè només dispari, nosaltres ens encarreguem de la resta” i a partir d’aquí va començar el segle XX l’expansió de l’activitat fotogràfica en tot el món, de manera que es va arribar a identificar la paraula Kodak com a càmera fotogràfica, i a qualsevol càmera fotogràfica se l’anomenava genèricament Kodak.

Càmera 35MM

La millora de les càmeres de 35mm que va continuar a la Segona Guerra Mundial va fer que les càmeres de pel·lícula de rotlle anessin perdent popularitat.

Las càmeres rèflex actuals d’un sol objectiu (SLR) incorporen els majors avantatges tecnològics i la major oferta de pel·lícules i accessoris.

Altres càmeres

Totes les càmeres utilitzaven plaques i pel·lícules en fulles, propulsionades per el propi fotògraf. La càmera de calaix i de “fuelle” utilitzaben pel·lícules en rollo de diferentes mides.

A finals del segle passat, amb la novetat de la fotografia van aparèixer càmeres com barrets-càmera, rellotges-càmera i també pistoles-càmara. 

 

Càmera fosca

La primerca càmera que es va inventar va sorgir al segle XVI i XVII. S’utilitzava com a instrument de dibuix amb un objectiu contruït amb una caixa portàtil. Amb el descobriment dels compostos fotosensibles en la dècada del 1830 i de la seva exposició dintre de caixes tancades la càmera fosca va passar a dir-se càmera fotogràfica.

 

Els primers models consistien en dos grans caixes de fusta que es movien una dintre de l’altre per enfocar. En un extrem es trobava l’objectiu i en l’altre un vidre que feia de pantalla d’enfoc.